La doble cara d’ERC amb el problema del barri de l’estació

Tots sabem el greu problema existent al barri i ens alegrem del, més o menys, favorable desenllaç final.

És ben sabut que la nostra intenció no és, ni ha estat, en cap moment la de desallotjar forçadament el barri i la fonamentàvem en estudis que indicaven unes subsidències que permetien la continuïtat del barri, en el cas d’edificis que no tinguessin problemes estructurals. Malauradament la natura no ens ha estat favorable i ens ha portat a haver de desallotjar una part del barri.

La prova més fefaent de la nostra creença és, que en la redacció del POUM hem cercat sempre la solució que menys obligués als veïns a marxar del barri. D’aquesta manera per permetre als veïns per negociar amb la generalitat un acord favorable per a tots ells sense que estiguessin obligats a abandonar el barri, en l’aprovació inicial del POUM, ens vàrem negar a pintar-lo de verd tot deixant-lo en una zona de transformació. L’assoliment de l’acord definitiu amb els veïns és el que ha fet que finalment, en l’aprovació provisional, el barri estarà pintat de verd.

Aquesta ha estat la nostra forma d’actuar tant quan hem estat al govern, com quan estàvem a l’oposició, fent costat als veïns i posat tots els mitjans per permetre que les negociacions a tres bandes, veïns – Generalitat – Ajuntament, arribessin a bon port.

Finalment el passat mes de Febrer es va arribar a un acord que satisfeia les demandes del veïns. En cap moment presentat aquest acord com un èxit nostre, ja que creiem que es tracta d’un èxit dels veïns, als quals hem de felicitar per la seva constància i esforç.

Creiem que aquesta no ha estat la postura d’altres partits, que, utilitzant un doble llenguatge, han estat, i continuen estant, mirant de treure rèdit polític d’una situació complicada. D’aquesta manera ERC es vanagloriava, a la seva revista del passat més de Juny, de l’acord assolit, i el presentava com el “final dels problemes” i atribuint-se gran part de l’acord de l’any 2005, tot acusant a CiU de posar traves al procés quan estàvem a l’oposició.

Precisament aquest acord del 2005 estava “orfe” d’esforç per part del l’ajuntament, no incloïa l’excempció de l’IBI durant 20 anys, dels permisos d’obres i plusvàlues, pels veïns afectats, que sí que s’inclou en l’acord assolit el passat més de Febrer. Aquell acord va provocar molts titulars a la premsa de la Sra. Cortès, però pocs recursos i esforços per part de l’Ajuntament. A més els únics pisos que es van veure en els 4 anys de govern d’esquerres, van ser els promocionats pels anteriors governs de CiU.

El passat més de Juliol es va aprovar en ple municipal i per unanimitat, que aquest esforç municipal de l’acord del 2009 es fes extensible a la resta de veïns afectats (entre ells els signants de l'acord de l'any 2005), per evitar greuges comparatius entre acords.

Com es va poder observar durant el debat del ple, la postura d’ERC tenia un cert aire d’ambigüitat, votar sí per populisme, però intentant atacar l’actual govern de la vila, mitjançant la creació de confusió entre els veïns del poble i buscant en tot moment posar en dubte l’actuació des membres de l’equip de govern. En aquest sentit van posar en dubte l’àmbit d’aplicació de l’acord, que arriba a tots el veïns del barri afectats per les subsidències del sòl (en aquest sentit, degut a la seva insistència en el tema, es va haver de demanar a la Sra Cortés que llegís bé el dictamen), els aspectes tècnics i jurídics de la mateixa i, fins hi tot, van gosar posar en dubte que tots la legitimitat de vot de tots els membres del plenari. Això sí! Es van presentar com els principals defensors dels veïns del barri.

Tanmateix aquests dubtes i aquestes queixes realitzades durant el ple, que no durant els intents de converses anteriors, sempre mal respostos per part d’aquest grup, i que només van servir per que ERC tornés a llençar el clàssic discurs de “...falta de valentia...” i “...hem de decidir l’oposició...” dels membres del govern de CiU i per posar en dubte la voluntat del govern de tirar endavant una proposta presentada pel mateix (cosa que seria tota una contradicció), la proposta va resultar aprovada per unanimitat, es a dir, ERC hi ha votar a favor.

Finalment, el dia 20 de Juliol, pocs dies després del ple, i d’haver votat favorablement en aquest punt, el grup municipals d’ERC Sallent va demanar la impugnació d’aquest acord de ple, al·legant que una de les regidores de l’equip de govern no podia votar-hi al tenir familiars directes implicats en el tema. Van gosar presentar la impugnació tot ignorant que la mateixa llei en que la fonamenten estableix que “...podran impugnar els actes i acords de les Entitats Locals, els membres de les Corporacions Locals que haguessin votat en contra d’aquests actes i acords”. Article 209 ROF entitats locals i 63.1.b llei 7/1985 de 2 d’Abril reguladora de les bases de regim local.

Sembla que els qui, realment, “...volen aturar el procés de resolució,...”(Revista Ales Juny 2009, dirigit al grup de CiU a l’oposició l’any 2005) són els membres d’ERC, a més amb uns arguments totalment falsos i fora de lloc, atenent que els familiars de la regidora esmentada no es troben afectats per l’acord de l’any 2005 (com indica ERC), ja que formen part del grup d’afectats signants del conveni de l’any 2009!!

Arribats en aquest punt ens hem de preguntar:
- Per què l’acord del 2005 no incloïa cap mena d’esforç per part de l’ajuntament que ells encapçalaven?
- Per què la seva gestió no va permetre, en 4 anys que s’incrementés estoc de pisos a disposició del veïns, més enllà dels que ja havia proporcionat l’anterior govern de CiU?
- Si tenien intenció de presentar l’esmentada impugnació de l’acord del ple del Juliol a causa de l’actuació de la regidora, per què hi van votar favorablement?.
- La veritable finalitat d’ERC durant tot el procés ha estat encaminada a cercar la solució definitiva al problema de barri? O, tot cercant la generació titulars i notícies, encaminades a erosionar CiU i a afavorir els interessos polítics d’ERC, s’ha tractat d’una actuació de “cara a la galeria”?